Directa Estel a la Roca Gran d’en Ferrús

La Directa Estel, situada a la Roca Gran d’en Ferrús, és tota una lliçó de lògica i bon saber fer del seu aperturista, el malaurat Ignasi Cisa. La via  guanya l’imponent pilar sud-est, cercant les debilitats de la paret, sense abusar mai de les expansions, fet que li dona caràcter i categoria a l’escalada. Una via per gaudir-la sense presses, assaborint cada un dels passos i del quasi sempre excel·lent conglomerat que ens regala aquest feréstec racó del Berguedà… Només ens quedarà treure’ns el barret.

Aproximació:

Circulem per la C-16 direcció al túnel del Cadí i just passada la central tèrmica de Cercs prenem un trencall a mà esquerra direcció a Fígols per la  carretera BV-4025. Seguim per la carretera asfaltada uns 15 quilòmetres fins al Pla de la Creu. Trobarem un trencall a mà dreta amb un rètol que indica el GR-107 (Camí dels Bons Homes). Seguim la pista practicable amb un vehicle alt. Trobarem un nou trencall i de nou prenem el que marca el GR. Al cap de pocs metres haurem de deixar el vehicle donat que uns blocs ens barren el pas. Ara seguim a peu en lleugera baixada sempre seguint el GR. Passarem per la Masia del Ferrús i amb la paret molt visible continuarem pel GR. A l’arribar a l’alçada del pilar sud-est ens desviem en direcció uns pins molt alts. La via comença just on hi ha una pedra en memòria de l’Ignasi Cisa.

L1(IV+)

La via s’inicia a al costat d’un gran pi. Hem de trobar una pedra amb una inscripció en record de l’Ignasi Cisa. Pujarem per una rampa en direcció un evident sostre ataronjat. La rampa es redreça i trobarem una fissura amb un pitó. Un cop xapat escalem un ressalt esglaonat i evitem el sostre pel seu costat dret amb un pas força bonic.   Un cop superat anem en tendència a l’esquerra i fem reunió. 3 burins i un pitó. 35 metres.

L2(V+)

Sortim de la reunió pel diedre. De seguida es posa vertical i ens hem de col·locar bé per xapar el segon burí. Un cop xapat sortim del diedre en diagonal cap a la dreta, ja per terreny més fàcil. Trobarem un pitó. Seguim navegant en diagonal a la dreta. La distància entre assegurances és gran, però l’escalada és fàcil i la roca de molt bona qualitat. Haurem de creuar una fissura ampla i després pujar recte amunt amb uns passos d’adherència fins la reunió. 4 burins i un clau. 25 metres.

L3(6a)

Sortim flanquejant cap a la dreta uns quants metres per una mena de vira fins que veiem el primer burí a la placa. Escalem la placa, que es va redreçant fins superar un petit sostre ben protegit i amb molt bon cantell. Un cop sobre el sostret flanquegem cap a l’esquerra per anar a atènyer un diedre. Pugem pel diedre fins que arribem a un sostre que el tanca. L’evitem anant a l’esquerra, fet que ens deixa a una placa molt compacta. Escalem uns metres més i flanquegem cap a la dreta fins la reunió després d’haver xapat el darrer burí de la tirada. 7 burins i un espit. 35 metres.

L4(6a)

Juntament amb l’anterior, són els dos llargs més bonics de la via. Sortim un pèl a la dreta i de seguida recte amunt. Escalem per una placa vertical i mantinguda, amb bons cantells i assegurances seguides (cada tres/quatre metres) fins que arribem a una fissura ampla, però ja menys vertical, que hem de protegir (hi entra a caldo el Camelot número 2). Evitem un desplom anant cap a l’esquerra per una nova fissura; ens enfilem a una placa, de nou amb molt bona roca i seguim uns quants metres fins la reunió. 8 burins. 40 metres.

L5(V)

A partir d’aquesta tirada minva la verticalitat de la via i també l’excel·lència de la roca, fet que ens obligarà a escalar amb una mica més de tacte. Sortim recte amunt per un diedre molt obert a caçar el primer clau que tenim uns cinc metres per sobre de la reunió. Un cop xapat anem cap a la dreta fins situar-nos sobre una bona placa. Pugem uns metres, primer recte i després en lleugera tendència a l’esquerra fins que entrem a un diedre inclinat (roca discreta). Seguim pel diedre fins entrar a la reunió. Un clau i 3 burins. 35 metres.

L6(V)

Sortim cap a l’esquerra per anar a buscar un pi. Un cop llaçat flanquegem en diagonal cap a l’esquerra per anar a atènyer un diedre una mica vegetat. Trobarem un pont de roca. Seguim pel diedre i superem uns blocs per l’esquerra per de seguida tornar a la dreta i fer reunió. En aquesta hi ha una placa commemorativa en memòria de l’aperturista. Un pont de roca i un burí. 30 metres.

L7(V)

Només sortir a l’esquerra hi ha una petita fissura vertical on hi entra molt bé un tascó petit. És recomanable protegir-la, donat que haurem de fer un bon tram sense possibilitat de posar res. Anem cap a l’esquerra i superem una sèrie de ressalts que ens deixen davant un mur vertical amb bona roca. Un cop superat anem uns metres a la dreta i muntem la reunió en un pi i un pont de roca. 3 burins. 25 metres.

L8(IV)

Sortim un parell de metres amunt i anem cap a la dreta. Trobarem una sèrie de blocs que ens barren el pas, els anem rodejant per la dreta fins que trobem el pas més lògic. Seguim superant una sèrie de ressalts fins que arribem a un pi on muntem la reunió; aquesta es pot reforçar amb friends al gust. Tirada neta. 45 metres.

L9(III)

Només ens resta superar un darrer ressalt i seguir per terreny fàcil fins fer la reunió a un pì. Tirada neta. 15 metres.

Descens:

Un cop acabada la via seguim remuntant fins arribar al coll. Des d’allí seguim cap a l’oest per un corriol que finalment ens menarà al GR-107. Un cop al GR seguim descendint fins que passem pel punt en que ens hem desviat per anar al peu de via i desfem el camí fins al vehicle.

El que més m’ha agradat:

• Intel·ligent i lògica, amb trams de gran bellesa, sobretot  la tercera i la quarta tirada.
• Ben assegurada, quan les assegurances es distancien sempre hi ha possibilitat per l’autoprotecció. Quan l’escalada és compromesa mai és exposada.
• Entorn magnífic.
• Roca exel·lent als quatre primers llargs.

El que no m’ha agradat tant:

• Algun curt tram amb roca discreta… Tot i així, mai escalem en roca realment dolenta.